biografia
Salvador Galmés i Sanxo

Infantesa i joventut

Ses Sitges, Sant Llorenç des Cardassar, 1927.
Arxiu Històric Digital del Centre Excursionista de Catalunya

Salvador Galmés i Sanxo va néixer dia 9 de març de 1876 a la possessió de Ses Sitges, a Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca).

Els seus pares varen ser Pere Antoni Galmés i Apol·lònia Sanxo, coneguts amb el sobrenom familiar de «Capirró»; d’aquí que popularment se’l conegui també com «don Salvador Capirró» o «capellà Capirró». Va tenir dues germanes, Apol·lònia i Maria.

Poc es coneix de la seva infantesa i joventut; tot i això, es té constància que es va formar inicialment dins l’ofici de fuster.

Anys al seminari

Palma, principis del segle XX. Arxiu de la família Rosselló i Llodrà

Al 1893 entrà al Seminari Diocesà de Palma, on cursà la carrera eclesiàstica amb molt bones qualificacions i on tingué accés al món de la cultura.

Al 1899 va ésser nomenat «familiar» del bisbe Pere-Joan Campins (1898-1915), és a dir, clergue destinat al servei privat del bisbe i amb funcions semblants a les d’un patge. Aquest fet demostra que Salvador Galmés va ser considerat per les autoritats eclesiàstiques com un home amb possibilitats dins l’Església i que destacava especialment per la seva intel·ligència i fidelitat.

Va ser durant la seva estada al Seminari on demostrà per primera vegada la seva aptitud literària. Concretament va ser premiat tres vegades a dos certàmens organitzats al mateix Seminari (I i II Certamen Científico-literario), on va destacar notòriament per sobre dels altres participants. Cal destacar que ja a finals del segle XIX els ideals de la Renaixença havien influït l’ambient del Seminari de Palma i, conseqüentment, en la formació ideològica de Salvador Galmés. Per una banda aconseguí una identitat intel·lectual amb uns sòlids coneixements del llatí i del català, que posteriorment el permeté dur a terme feines d’escriptor i de traductor, i es dotà d’uns fonaments ideològics nacionalistes i catòlics.

Durant els seus anys al Seminari també va formar part dels col·laboradors de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (1862-1932). Varen mantenir una relació de mestre i alumne avantatjat durant les tasques realitzades al Diccionari de la Llengua Catalana.


Al 1900 inicià la carrera eclesiàstica a l’Institut General i Tècnic, i al 1903 inicià la carrera de Lleis a la Universitat de Barcelona. El 30 de desembre de 1903 va rebre els Ordres Menors i el Subdiaconat. Al febrer de 1904 va ser ordenat diaca i, uns cinc després, sacerdot.

Aquesta etapa de Salvador Galmés es va trobar dominada per l’extrema dedicació, l’estudi constant i la formació intel·lectual en el si de l’Església.

Consolidació com a escriptor

A partir de 1906 Salvador Galmés inicia una etapa caracteritzada per un treball immens en diversos camps culturals, relacionats especialment amb la literatura. És durant l’inici d’aquesta etapa quan trobam freqüentment la seva presència en publicacions, actes públics culturals i alguns d’un cert caràcter polític.

Una vegada obtinguda la llicenciatura en Dret Civil i Canònic al 1907, es dedicà a la narrativa i al lul·lisme, sense deixar de banda altres aspectes culturals i patriòtics. Salvador Galmés va gaudir d’un ràpid reconeixement com a personatge amb qualitats d’escriptor notòries, sobretot a partir del 1908, quan fou premiat als Jocs Florals de Barcelona amb els seus relats La flor de Corritjola, Cercant esclata-sangs i Negrures. A partir d’aquest moment s’integrà en el món dels lletraferits mallorquins, en el grup i moviment generacional anomenat Escola Mallorquina.

Al 1908 va rebre la ratificació canònica de la Sagrada Congregació d’Estudis, de Roma, de la seva llicenciatura en Dret. Aquest fet propicià que Salvador Galmés ingressés en la Societat Arqueològica Lul·liana i la Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.

Paral·lelament a la seva tasca narrativa, s’involucrà en la reivindicació nacionalista de la personalitat cultural de Mallorca. Per exemple, participà en l’Espurna, una associació cultural de caràcter nacionalista.

Entre 1909 i els anys següents, Salvador Galmés va seguir amb la seva trajectòria intel·lectual i narrativa, ja que va ser quan publicà Esqueixos (1909), Els Reis (1910), Ànima grisa (1910), Reconciliació (1910), Entre els dos mons (1910), Flor de Card (1911), Novembre (1911), Somnis trencats (1912) i Col·loquis d’ultratomba (1916.

Des del 1911 al 1917 inicià la seva tasca com a transcriptor de l’obra lul·liana, activitat que no va interrompre fins a la Guerra Civil. Concretament va publicar els toms V, VI, VII, VIII, X, XI de les Obres Originals de Ramon Llull.

Tot i el seu treball intel·lectual, no resta absent de la vida eclesiàstica, ja que al 1912 va ser nomenat administrador-habilitat del Clergue, al 1915 notari major i secretari substitut de la Cúria Episcopal de Mallorca, entre altres càrrecs i nombroses accions dins el món eclesiàstic i vàries publicacions de caire religiós.

Preguerra

Fotografia de Salvador Galmés, d’autor i any desconeguts, 
publicada a la portada de L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951), de Pere Rosselló Bover.

Durant els anys 1917 i 1923 tingué lloc la polèmica amb mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (1862-1932), deguda a la qual la tasca lul·lística de Salvador Galmés restà totalment paralitzada fins al 1923, tot i que posteriorment la reprengué de forma frenètica, editant fins al tom número XX.

Els anys compresos entre el 1924 i el 1936 es poden considerar d’una gran fecunditat intel·lectual, ja que fou quan es clou la seva dedicació narrativa i quan es produeix un allunyament evident envers alguns dels seus càrrecs eclesiàstics, tal vegada degut a les disputes viscudes amb mossèn Alcover. Així doncs, entre el 1926 i 1936, la seva activitat literària va ser molt abundant.

Els experts han assegurat que els anys compresos entre el 1918 i 1928 són quan escriví, sens dubte, les seves millors obres. Algunes d’aquestes van ser La Poruga (1918), Visió (1918), La mareta (1921), La bovereta (1921), La dida (1923), Vida-Amor (1924), El garriguer d’Infern (1925) i L’esqueix (1925). La seva vida de narrador s’interrompé sobtadament, sense que se’n coneguin les circumstàncies, amb la publicació d’En figuera (1926) i Pica-calderes (1928).

Cal fer un esment especial, també, a la seva participació en la vida social i cultural d’aquests anys, ja que a banda de formar part de la Lliga d’Amics de l’Art i l’Associació per la Cultura de Mallorca, participà en nombrosos actes públics, homenatges, articles i manifests vinculats al món cultural i nacionalista, no tan sols de Mallorca, sinó també illenc.

Guerra Civil

Fotografia de Salvador Galmés,
publicada a la revista “Lluc” (núm. 659, maig, 1976),
d’autor i data desconeguts.

Durant els anys de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es va produir una disminució força considerable de la seva activitat literària, determinada per dos fets. En primer lloc, per la repressió general contra la cultura catalana per part del règim franquista. En segon lloc, pel progressiu emmalaltiment de Salvador Galmés, sobretot a partir del 1946. És degut a aquests fets que poc es coneix d’aquests anys. Va ser nomenat defensor del Vincle Matrimonial al 1938, i va ser aquest el darrer càrrec eclesiàstic que ocupà. Al mateix any també publicà el darrer volum que edità de les Obres Originals de Ramon Llull.

No obstant aquest “allunyament” envers el nacionalisme i el “silenci” que adoptà Salvador Galmés a causa de la persecució política de la dictadura franquista, va mantenir fins al darrer moment una relació amical amb intel·lectuals i eclesiàstics d’aleshores.

Darrers anys

Visita a Salvador Galmés, 1946. Fotografia publicada a l’obra de Francesc de B. Moll
Els altres quaranta anys, p.98, d’autor desconegut.
D’esquerra a dreta: Ferrà, Batllori, Sureda Blanes, Pons Marquès, Colom, Casacuberta,
Galmés, Forteza-Rey, Tous, Forteza Pinya i Moll.

Des de 1943 s’intensificà la seva decadència física, per la qual cosa hagué de renunciar a diversos càrrecs eclesiàstics. Salvador Galmés va partir de paràlisi i de pèrdua d’alguns sentits, com per exemple el de l’oïda i el de la vista.  Al 1946 decideix retornar a viure al seu poble nadiu, Sant Llorenç des Cardassar, on tindrà cura d’ell la família d’un dels seus nebots.

Va ser durant aquest mateix any quan a manera d’homenatge un grup de deu intel·lectuals el va visitar al seu poble i li va lliurar una miscel·lània lul·lística mecanografiada en dos volums, que no s’arribà a publicar mai.

Cal mencionar que, tot i el seu estat físic, mai no va deixar d’escriure ni de vincular-se, dins la mesura de les seves capacitats, als texts lul·lístics que tant apreciava

Finalment, Salvador Galmés i Sanxo va morir dia 25 d’abril de 1951 a Sant Llorenç des Cardassar.

Després de la seva mort

A inicis de la dècada dels anys cinquanta, s’encetà un període de recobrament de l’obra de Salvador Galmés. Així doncs, al 1953 es publicà una selecció dels seus millors contes, a cura de Joan Pons i Marquès. Al 1956 es publicaren algunes de les seves proses. També es varen reeditar alguns volums i alguna narració, sense oblidar la traducció a l’anglès de L’esqueix, inclosa a Stories of Majorca (1961).

També va rebre diversos homenatges. Per exemple, al 1951 Rafel Ginard li dedicà un Elogi fúnebre en el funeral que l’Escola Lul·lística de Mallorca celebrà en honor a la seva memòria. Igualment, Jordi Rubió i Joan Pons i Marquès publicaren articles necrològics sobre Salvador Galmés. Al 1955 fou anomenat Fill Il·lustre per l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar. Finalment, al mateix any, es publicà la Miscellanea Lullisticae in memoriam Rev. Dom. Salvatoris Galmés.

A partir dels anys setanta és quan es varen produir els homenatges de més ressò. Per exemple, al 1972 el Club Card de Sant Llorenç des Cardassar anomenà Flor de Card el butlletí de l’Associació. Al 1973 organitzà la Primera Setmana Cultural en honor seu. Al 1976, en la commemoració del seu centenari, li dedicaren un número especial a la revista Lluc i Cort, sense oblidar els articles esparsos que es varen publicar a la premsa periòdica, als setmanaris locals i a revistes especialitzades. Al 1976 l’Editorial Moll reedità els seus millors relats en el volum titulat La dida i altres narracions. L’Obra Cultural Balear i La Caixa de Pensions, en col·laboració amb l’Editorial Moll, publicaren una selecció de Narracions, a cura de Gabriel Janer Manila.

Al 2016 s’inicià el programa municipal “Salvador Galmés i Sanxo”, un programa de caràcter anual, amb la intenció que tingui continuïtat. Per a 2016-2017 el programa ha constat de les accions següents: inici dels tràmits per traduir al castellà i a l’anglès els seus millors relats; instituició de la Diada de Salvador Galmés; visites guiades teatralitzades sobre Salvador Galmés (per als darrers cursos de primària i per a població adulta); teatre escolar a partir de versions dramàtiques de narracions de Salvador Galmés; club de lectura; exposició divulgativa sobre Salvador Galmés; exposició fotogràfica “Mallorca abans del turisme (1876-1951)”; publicació de la versió teatral de la novel·la Flor de Card, elaborada per Joan Gomila; creació de la nova web de Salvador Galmés; festa de la música “Salvador Galmés i Sanxo”; i creació de les beques universitàries “Salvador Galmés i Sanxo”. Les accions s’han dut a terme conjuntament amb la resta d’activitats dels centres educatius i culturals del municipi (Auditòrium da Màniga a Cala Millor, Espai 36 de Sant Llorenç, Carrió, biblioteques municipals).


Cronología

1876
INFANTESA I JOVENTUT

1876
Naixement de Salvador Galmés i Sanxo

1893
ANYS AL SEMINARI

1893
Inici de la formació al Seminari Diocesà de Palma

1899
Premiat al Primer Certamen científico-literario

1899
Nomenat «familiar» del bisbe Pere Joan Campins (1898-1915)

1900
Inici de la carrera eclesiàstica a l’Institut General i Tècnic de Balears

1901
Nomenat «secretari» del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana

1901
Elaboració de cèdules de les paraules del Diccionari català-llatí d’Antonio Nebrija

1902
Col·laboració «llenguatge vivent» alBolletí del Diccionari de la Llengua Catalana

1903
Inici de la carrera de Lleis a la Universitat de Barcelona

1903
Rebuda dels Ordres Menors i el Subdiaconat

1903
Publicació de Brots y fulles

1904
Ordenat diaca

1904
Ordenat sacerdot

1904
Nomenat notari eclesiàstic de la Cúria de Mallorca

1906
CONSOLIDACIÓ COM A ESCRIPTOR

1906
Publicació de La flor de Corritjola

1906
Publicació de Cercant esclata-sangs

1907
Llicenciatura en Dret Civil i Canònic

1908
Rebuda de la ratificació canònica de la Sagrada Congregació d’Estudis

1908
Premiat als Jocs Florals de Barcelona amb el Premi Extraordinari amb Negrures

1908
Publicació de Recordatori

1908
Rebuda de la Sagrada Congregació d’Estudis de Roma

1909
Reedició de Cercant esclata-sangs

1909
Publicació de Fugacitats

1909
Publicació Esqueixos

1910
Publicació Els Reis

1910
Publicació Ànima grisa

1910
Publicació Reconciliació

1910
Publicació Entre els dos mons

1911
Publicació Flor de Card

1911
Publicació Novembre

1911
Premiat als Jocs Florals amb el Premi Extraordinari amb Entre els dos mons

1911
Publicació dels toms V i VI de les Obres Originals de Ramon Llull

1912
Publicació de Somnis trencats

1912
Nomenat administrador-habilitat del Clergue

1912
Inici de la tasca de transcripció de l’obra lul·liana

1912
Publicació de Somnis trencats

1912
Premiat als Jocs Florals amb el Premi Extraordinari amb Somnis trencats

1913
Publicació del tom VII de les Obres Originals de Ramon Llull

1914
Publicació del tom VIII de les Obres Originals Ramon Llull

1915
Nomenat notari major i secretari substitut de la Cúria Episcopal de Mallorca

1915
Conferència sobre el Beat Ramon Llull al Foment del Civisme

1915
Conferència sobre el Beat Ramon Llull al Monestir de la Real de Palma

1916
Designat vicari capitular del cos de censors d’ofici

1916
Publicació de Col·loquis d’ultratomba

1917
Publicació de l’article necrològic d’Estanislaude K. Aguiló

1917
Inici de l’edició de l’Arbre de la Sciència de Ramon Llull

1917
PREGUERRA

1917
Inici de la polèmica amb mossèn Antoni Maria Alcover (1862-1932)

1918
Publicació de La Poruga

1918
Publicació de Visió

1918
Nomenat pel bisbe Rigobert Domènech notari del Tribunal Eclesiàstic i censor d’ofici

1920
Designat notari en el procés supletiu de la causa de la canonització de la beata Catalina Thomàs

1921
Publicació de La mareta

1921
Publicació de La bovereta

1923
Publicació de La dida

1923
Premiat als Jocs Florals de Barcelona amb el Premi Extraordinari amb La dida

1923
Publicació de L’amo’n Pere-Jordi

1923
Publicació d’El fill de l’Aire i de la Mar

1923
Publicació del tom XII de les Obres Originals de Ramon Llull

1924
Publicació de Vida-Amor

1925
Publicació d’El garriguer d’Infern

1925
Publicació de L’esqueix

1926
Publicació d’En figuera

1926
Clou l’edició de l’Arbre de la Ciènciade Ramon Llull

1927
Traducció D’agricolia, de M. Porci Cató

1927
Edició del Llibre d’Amic e Amat i del Llibre d’Ave Maria

1928
Traducció Del camp, de M. Terenci Varró

1928
Publicació de Pica-calderes

1929
Publicació de Pergamí de la família Seguí de Gebelli i Jaume I el conqueridor i el legislador

1929
Traducció De l’orador, de M. T. Ciceró

1930
Clou l’edició del Llibre de demostracions de Ramon Llull

1931
Edició del Llibre de meravelles de Ramon Llull

1931
Traducció De l’orador, de M. T. Ciceró

1932
Publicació de Respostes a una enquesta. Davant el centenari lul·lià

1932
Publicació de Catàleg d’obres i documents lul·lians a Roma

1932
Clou l’edició de l’Art demostrativa de Ramon Llull

1932
Clou l’edició de Taula General de Ramon Llull

1933
Clou l’edició del l’Art amativa de Ramon Llull

1933
Clou l’edició de l’Arbre de la Filosofia de Ramon Llull

1934
Publicació de Ramon Llull, plasmador del nostre idioma

1934
Publicació de L’edició de les Obres Originals del Mestre

1934
Publicació de Llàntia votiva

1934
Publicació de Dinamisme de Ramon Llull

1935
Clou l’edició del Llibre d’intenció, l’Arbre de filosofia d’Amor de Ramon Lull

1935
Edició del Llibre d’Evast i Blanquerna

1936
GUERRA CIVIL I POSTGUERRA

1936
Clou l’edició de la Lògica de Gatzel i Cant de Ramon de Ramon Llull

1936
Publicació de Don Joan Rosselló de Son Forteza

1938
Nomenat defensor del Vincle Matrimonial

1938
Publicació del darrer volum de les Obres Originals de Ramon Llull

1938
Publicació de Fiestas y croquis histórico de San Lorenzo des Cardessar

1942
Nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

1943
Progressiu emmalaltiment i decadència física

1943
Substituït del càrrec d’administrador-habilitat del Clergue

1945
Nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

1946
DARRERS ANYS I MORT

1946
Retorn a Sant Llorenç des Cardassar

1951
Mor Salvador Galmés i Sanxo